2015 Recomanats Gener
El petit trol Mumin, La Mymlan i la petita My (6-8 anys)
Jansson, Tove
Coco books, 2014
Jo aquí només sóc el gos(8-10 anys)
Richter, Jutta
Il. Cristina Losantos
Cruïlla, “El vaixell de vapor”, 2014
Goodby Berlín (14-16 anys)
Herrndorf, Wolfgang
Siruela
A l'imaginari col·lectiu, els trols són uns horribles i malignes éssers màgics que viuen en els freds boscos del nord d'Europa. A les històries del folclor escandinau però, no sempre són tan malignes ni horripilants... La finlandesa Tove Jansson va optar per aquesta segona opció i, a partir del 1945, va començar a escriure i il·lustrar les històries sobre una família de trols ben poc monstruosos, que es farien famosos arreu del món. De formes arrodonides, blancs i suaus, els Mumin són uns trols bondadosos i educats que conviuen amb molts altres éssers màgics a la vall Mumin. Al llarg de diferents títols, els petits lectors van coneixent la vall, els membres de la família Mumin i els altres habitants a través de tot una sèrie d'aventures on la vida quotidiana es barreja amb la fantasia. L'humor blanc condimenta unes històries en què l'amistat i la família apareixen com els temes més rellevants.
En la celebració
del centenari de Jansson, Coco Books, que des de fa un temps està recuperant
l'obra de l'autora, publica per primer cop en català un dels títols més
originals de la saga. El
petit trol Mumin, la Mymlan i la petita My va
aparéixer per primera vegada al 1952 i el seu disseny l'apropa a les
experimentacions formals que d’altres autors com Newell o Munari dedicaven al
públic infantil. Aquí, els jocs amb la tipografia, els forats a les pàgines i
l'ús de colors plans, vius i molt canviants ajuden a construir el sentit i el
ritme de la narració, alhora que guien la mirada i orienten l'atenció del
lector. Al llarg de la història, seguim les peripècies del petit Mumin i de la
Mymlan, que recerquen, desesperats, l'entremaliada My per totes les bandes de
la vall. Com ells, travessem les pàgines preguntant-nos constantment què
passarà, i coneixem a Gafses, Filifonques, Homes Llençols i d'altres éssers
fantàstics d'aquest univers. Tot i que no és el primer títol de la saga, El petit trol Mumin, la Mymlan i la petita
My pot funcionar com a presentació d'aquest món de ficció
que s'ha guanyat un lloc entre els clàssics de la literatura infantil.
Jo aquí només sóc el gos és una delícia de narració per a lectors mitjans. En una espècie de diari un gos d’atura hongarès és adoptat del centre d’acollida per una família alemanya. A través de 10 capítols assistirem a la seva aclimatació a la nova llar a través de la descripció dels humans des de la perspectiva d’un gos. Cal admetre que en llegir perspectives animals, sovint veiem l’humà escrivint al darrera, o bé per forçar l’humor o bé per endossar-nos una faula moral. Doncs aquí, no passa res d’això. La perspectiva i la veu del protagonista són del tot naturals i versemblants.
Una parella d’adults, la seva filla “la Petita”, una perillosa gata Mizzi i la contundent mestressa d’una escola canina formen el nou món de l’Anton. Però l’Anton abans es deia Brendon i el seu relat inclou els consells i les explicacions rebudes de l’oncle Ferenc, un altre gos d’atura hongarès del centre d’acollida. Així, la idealitzada reconstrucció vital del gosset sobre una vida llegendària entre prats, cabres banyudes, xacals daurats i ovelles de Valàquia es fusiona meravellosament amb els seus judicis sobre la conducta real dels humans, a qui l’Anton no pot deixar de veure com un ramat a protegir.
El relat es desenvolupa a partir d’una veu que flueix amb un ritme del tot encertat, un personatge a incorporar per sempre a la nostra memòria, un aconseguit equilibri entre les reflexions filosòfiques de l’Anton i les peripècies que es relaten i el to just d’humor i humanitat. Cada capítol acaba amb un balanç de l’Anton sobre la seva sort que comença sempre dient: “Però no em puc queixar. En general, encara he tingut sort”, de manera que aquest gosset somiatruites i espavilat ens regala tota una lliçó d’optimisme i adaptació al món.
Quan va aparèixer en castellà, ja fa dos anys, va ser celebrat per la crítica, amb la recomanació a SOL, Cuatrogatos, Babar, Los mejores del Banco del Libro o Los +plus de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. I us assegurem que tanta unanimitat té la seva raó de ser. No estem gaire sobrats de bons relats ben sostinguts per la paraula per als lectors intermedis (tot i que cal felicitar-nos del fantàstic complement de les il.lustracions de Cristina Losantos), així que podeu seguir ben convençuts el consell de tants crítics rendits a l’autobiografia d’aquest gosset.
Goodby Berlín és una excel.lent novel.la juvenil construïda com una road movie. Podem fer un llistat d’elements d’aquesta obra comuns a més o menys un milió de novel.les juvenils actuals: protagonisme adolescent, narració en primera persona, escenari inicial compartit entre una casa benestant però amb problemes (pare executiu, mare alcohòlica, en aquest cas) i l’institut de torn, amb la descripció d’uns quants professors, la noia que el protagonista estima, l’al.lusió pertinent al sexe o la inseguretat i la lucidesa del protagonista per explicar-nos fil per randa què està passant amanit-t’ho amb reflexions agudes i sarcàstiques. Bé, doncs tot això hi és, però podem dir que no molesta, o que té el seu lloc just o que està perfectament integrat en un relat que no ens deixa respirar, on comencem per no saber ben bé el que passa, fora que hi ha hagut un accident, un noi ferit interrogat per la policia i un altre noi desaparegut.
A partir d’aquí el relat retrocedeix per explicar-nos què ha passat. I aquí intervé un domini inusual de l’escriptura, el ritme i l’estructura, uns personatges sòlids i atractius en la seva marginació desorientada, un viatge de descobriment en un cotxe robat per no sabem ben bé on, però en tot cas per carreteres secundàries on fan la seva aparició personatges tan fugaços com impactants, la forja d’una amistat de pedra picada i un encadenament d’episodis plens de velocitat, bellesa, perill i humanitat. Una novel.la per viure-la amb intensitat i que, a diferència de tantes, és digna i capaç de deixar una petjada permanent en l’imaginari adolescent. Mereixedora del Premi Nacional de Literatura Juvenil Alemanya 2010.
Jo aquí només sóc el gos és una delícia de narració per a lectors mitjans. En una espècie de diari un gos d’atura hongarès és adoptat del centre d’acollida per una família alemanya. A través de 10 capítols assistirem a la seva aclimatació a la nova llar a través de la descripció dels humans des de la perspectiva d’un gos. Cal admetre que en llegir perspectives animals, sovint veiem l’humà escrivint al darrera, o bé per forçar l’humor o bé per endossar-nos una faula moral. Doncs aquí, no passa res d’això. La perspectiva i la veu del protagonista són del tot naturals i versemblants.
Una parella d’adults, la seva filla “la Petita”, una perillosa gata Mizzi i la contundent mestressa d’una escola canina formen el nou món de l’Anton. Però l’Anton abans es deia Brendon i el seu relat inclou els consells i les explicacions rebudes de l’oncle Ferenc, un altre gos d’atura hongarès del centre d’acollida. Així, la idealitzada reconstrucció vital del gosset sobre una vida llegendària entre prats, cabres banyudes, xacals daurats i ovelles de Valàquia es fusiona meravellosament amb els seus judicis sobre la conducta real dels humans, a qui l’Anton no pot deixar de veure com un ramat a protegir.
El relat es desenvolupa a partir d’una veu que flueix amb un ritme del tot encertat, un personatge a incorporar per sempre a la nostra memòria, un aconseguit equilibri entre les reflexions filosòfiques de l’Anton i les peripècies que es relaten i el to just d’humor i humanitat. Cada capítol acaba amb un balanç de l’Anton sobre la seva sort que comença sempre dient: “Però no em puc queixar. En general, encara he tingut sort”, de manera que aquest gosset somiatruites i espavilat ens regala tota una lliçó d’optimisme i adaptació al món.
Quan va aparèixer en castellà, ja fa dos anys, va ser celebrat per la crítica, amb la recomanació a SOL, Cuatrogatos, Babar, Los mejores del Banco del Libro o Los +plus de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. I us assegurem que tanta unanimitat té la seva raó de ser. No estem gaire sobrats de bons relats ben sostinguts per la paraula per als lectors intermedis (tot i que cal felicitar-nos del fantàstic complement de les il.lustracions de Cristina Losantos), així que podeu seguir ben convençuts el consell de tants crítics rendits a l’autobiografia d’aquest gosset.
Goodby Berlín és una excel.lent novel.la juvenil construïda com una road movie. Podem fer un llistat d’elements d’aquesta obra comuns a més o menys un milió de novel.les juvenils actuals: protagonisme adolescent, narració en primera persona, escenari inicial compartit entre una casa benestant però amb problemes (pare executiu, mare alcohòlica, en aquest cas) i l’institut de torn, amb la descripció d’uns quants professors, la noia que el protagonista estima, l’al.lusió pertinent al sexe o la inseguretat i la lucidesa del protagonista per explicar-nos fil per randa què està passant amanit-t’ho amb reflexions agudes i sarcàstiques. Bé, doncs tot això hi és, però podem dir que no molesta, o que té el seu lloc just o que està perfectament integrat en un relat que no ens deixa respirar, on comencem per no saber ben bé el que passa, fora que hi ha hagut un accident, un noi ferit interrogat per la policia i un altre noi desaparegut.
A partir d’aquí el relat retrocedeix per explicar-nos què ha passat. I aquí intervé un domini inusual de l’escriptura, el ritme i l’estructura, uns personatges sòlids i atractius en la seva marginació desorientada, un viatge de descobriment en un cotxe robat per no sabem ben bé on, però en tot cas per carreteres secundàries on fan la seva aparició personatges tan fugaços com impactants, la forja d’una amistat de pedra picada i un encadenament d’episodis plens de velocitat, bellesa, perill i humanitat. Una novel.la per viure-la amb intensitat i que, a diferència de tantes, és digna i capaç de deixar una petjada permanent en l’imaginari adolescent. Mereixedora del Premi Nacional de Literatura Juvenil Alemanya 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada